Category Archives: Ràdio AulaTradi

El timbal i el timbaler

5 de març de 2013

Segons el diccionari, ATABALAR és un verb que significa atuir o torbar els sentits per un soroll molt fort. Sens dubte l’etimologia d’aquesta paraula ens condueix al TABAL, un instrument de percussió força antic, que de tant i tant sonar a alguns els devia ATABALAR.

El tabal, o timbal, fet normalment de fusta i de pell, és sinònim de tambor, i el timbaler és el músic que el fa sonar. El timbaler doncs, és el millor amic del graller: amb aquests dos instruments n’hi ha prou per fer la música del Toc de Castells, acompanyar el Ball de Gegants o amenitzar tota mena de festes populars.

Al País Valencià, amb tabals i tabalets acompanyen les dolçaines a fer els tocs de Muixeranga, la Dansà i d’altres tonades tradicionals.

El més gros de la família és el timbal fondo, que amb el seu retruny greu i profund atorga solemnitat a la Cobla de Ministrers. També el trobem a la Colla de Diables, on tota la música és feta només amb instruments de percussió, per tal de recrear l’ambient més similar a les Calderes d’en Pere Botero.

Si ens estàs escoltant i tens el cuquet d’atabalar el veïnat, de fer  ballar les baquetes damunt la pell tensa del timbal, i revolucionar la festa amb el teu ritme trepidant, no ho dubtis, entra a AulaTradi.Cat i posa’t en contacte amb nosaltres. Tenim el millor professor de timbal tradicional a les comarques de Girona: l’Albert de Palamós.

Sentim ara un mestre de timbalers, un dels músics més importants del país en l’àmbit de les percussions tradicionals, en Pere Olivé, formant duet amb en Jordi Mestres a la gralla, un projecte molt ben dirigit per bé que el nom del grup i del CD sigui: Deriva Errant

Enllaç a l’audio del programa de ràdio

Anuncis

El flabiol i el tamborí, dos instruments i un sol músic

El flabiol, amb embocadura de bisell, és de la família de les flautes tocades amb una sola mà.

El músic que toca el flabiol es el flabiolaire, que és una paraula composta de flabiol, i d’aire, i és que la llengua de vegades sembla que tingui música. Doncs el flabiolaire, amb l’altra mà, toca un tamborí o un bombo, i així d’aquesta manera, va marcant la força del ritme mentre xiula airós la melodia,  i el resultat és un autèntic prodigi:

una orquestra individual, d’un sol músic!

va desgranant notes per tota la plaça

i l’aire s’omple d’una màgia

capaç de fer ballar els gegants.

Tota sardana comença amb un toc de flabiol. És el toc d’atenció, el petit rossinyol infla el pit i crida: Soc aquí, soc aquí. No vol que ens en oblidem.

Perquè tenim tradició de grans flabiolaires a casa nostra: Vicenç Bou, Josep Verdaguer, que li deien Roviretes, en Quirze Perich, en Buscarons, David Miret, Carles Mas, Marcel Sabaté, Jordi León, Maties Mazarico, Pep-Toni Rubio, Cesc Sans, Joan Moliner, …  i ens aturem aquí perquè la llista es faria ineterminable.

Que el flabiol i tamborí és un instrument ben viu ens ho demostra el fet que alguns centres de primària l’incorporen amb el Projecte d’Introducció d’Instruments Tradicionals a l’Escola

A part de la seva presència en les formacions com la cobla, també el trobem en els grups de música Folk i tradicional, Cobles de tres quartans, o Xeremiers mallorquins. Fins i tot hi ha joves que han volgut situar el flabiol a l’escena del pop amb grups com “Tamborino So Obstinat”, un projecte de Folk electrònic, cançons acompanyades amb acordió diatònic, tamborino midi i bases pregravades.

Sentim veus d’ocells d’Els Francolins, en Josep Verdaguer ‘Roviretes’, interpretant el Xotis del Pare, i Tamborino So Obstinat.

Avui parlarem d’acordions

Dimarts 19 de febrer

Avui parlarem d’acordions.

Hi ha tot un món d’acordions, un món de tecles i botons, un món de manxes que s’estiren i s’arronsen, un món de tango al cabaret, un món de cançons a les muntanyes i danses desenfrenades. L’acordió és molt popular, hi ha acordions de moltes menes, la petita concertina és de forma hexagonal i de vegades ens recorda aquella tonada trista dels pallassos en el circ. També hi ha acordions molt grans, que s’assemblen a un piano. El músic el du penjat, el veiem obrir la manxa, que li tapa tota la panxa, són acordions de teclat.

Però el que us volia explicar, és un acordió discret, ni gaire gros ni petitet, és de molt bon agafar i, això sí que ho té, du un vestit molt elegant: va de 21 botons. Queda clar que us parlo del diatònic, i l’acordió diatònic, és un instrument que respira, que té unes notes bufant i unes altres aspirant, i així sempre va sonant, mentre el músic va manxant.

L’Acordió diatònic el trobem per tot el món, n’hi ha que els fan a la Xina i els toquen a Palestina, al Quebec són tradició i a Luisiana en fan cançó. A Colòmbia el Vallenato, a Irlanda fan ballar reels, a Nàpols la tarantel·la, que no és un ball per llepafils. Si aneu al País Basc, sentireu la trikitixa, els músics de dos en dos: l’altre du la pandereta i va cantant la cançó. Aquí a casa nostra també sona el diatònic, ve d’antiga tradició. Sonava per les muntanyes des de l’any de la picó. Ara el toquen el jovent, a ritme de hip hop, rumbeta de la bona o sardana: el que li agrada a la gent; acompanyant les cançons, o improvisant gloses i garrotins.

Sentim Na Mercè, un tema del Disc-1 de Pomada, amb la veu clara de l’Elena Cases, l’acordió total d’en Carles Belda i el baix mític d’en xavier Batllés.

Sabeu què és la cornamusa?

Dimarts 12 de febrer

 Sabeu què és la cornamusa?

Veig que em mireu amb cara extranya. I una gaita?

Perquè si sabeu què és una gaita, aleshores també sabreu què és un Sac de Gemecs.

El sac de gemecs és un instrument de música que antigament animava les festes i celebracions de totes les viles i pobles de Catalunya. Molt sovint, el sac de gemecs tocava aparellat amb el flabiol, formant una cobla mínima imbatible, reforçada amb el batec contundent del tamborino.

El sac de gemecs, com l’au fènix, s’ha recuperat de les cendres de l’oblit i torna a sonar per places i escenaris del nostre país. Si t’agrada com sona i somies a tocar un sac, o coneixes algú que li abelliria, aquí a Salt hi ha una escola on se’n pot aprendre: és l’Aula de música Tradicional, o AulaTradi, situada a la ComaCros.

El sac de gemecs és cosí germà de la Xeremia mallorquina. Els Xeremiers, a Mallorca, toquen a les festes populars els tocs tradicionals i el ball de bot des de fa segles. Ho fan perquè ho han estat fent sense interrupció fins els nostres dies. És doncs una tradició viva que s’ha anat transmetent de pares a fills i que aplega un nombrós col·lectiu de músics, joves i vells, escampats per totes les viles i ciutats de Mallorca. La seva implicació en la cultura és imprescindible, com ho demostra el fet que en l’actualitat els Xeremiers han protagonitzat actes reivindicatius com cercaviles i sonades de xeremies, per defensar els drets lingüístics i nacionals davant les agressions que estan patint darrerament a les Illes

Escoltem el grup Ximbomba Atòmica, interpretant el tema que obre el disc Cabres de Plàstic: Són les Cercaviles de Muro a Orléans

La gralla és un ocell…

Dimarts 5 de febrer 2013

La gralla és un ocell semblant al corb, però molt més petit; tot el plomatge és de color negre, excepte el cap i els costats que són grisos. El bec és curt. El mascle i la femella són idèntics. És un ocell sociable i sorollós. Llança crits aguts i acostuma a viure en petites colònies.

La gralla, també és un instrument de música:

El Toc de la gralla fa que pugin els Castells, i amb el Toc de Matinades, comença la festa. Avui la gralla és molt popular. Fa 30 anys quedaven mitja dotzena de grallers vells a les comarques de Tarragona. Ara en són més de 5000 arreu del país. Actualment, la gralla s’ensenya a les Aules de Música Tradicional, i fins i tot algunes escoles de música, ja no la consideren la ventafocs dels instruments musicals, i la incorporen a les seves aules.

La gralla no té al Principat, la presència als escenaris del rock, que ha assolit la seva cosina ‘La dolçaina’ al País Valencià, on el màxim exponent s’anomena Obrint Pas. Tanmateix, tres gralles desinhibides, acompanyades d’un timbal brincadeiro, s’han colat a la darrera final dels Premis Enderrock i s’han emportat el cobejat guardó S o n s de la Mediterrània.

Roger Andorrà i Roger Aulet (a les gralles) Pol Ducable (a la tarota) i Ferran Samper (al timbal) és a dir Els Laietans, es declaren com el PRIMER GRUP DE GRALLES 2.0 DEL MÓN, amb l’objectiu de renovar l’àmbit graller català i difondre’l molt més enllà de la música tradicional.

Tornem per acabar, a la gralla ocell: Les gralles es congreguen, sobretot a la tardor, formant grans esbarts, per passar la nit al bosc, o en els parcs, de les ciutats.

Escoltem, Els Laietans, interpretant, El Patumaire

 http://www.myspace.com/music/player?sid=88126962&ac=now