Monthly Archives: Març 2013

El timbal i el timbaler

5 de març de 2013

Segons el diccionari, ATABALAR és un verb que significa atuir o torbar els sentits per un soroll molt fort. Sens dubte l’etimologia d’aquesta paraula ens condueix al TABAL, un instrument de percussió força antic, que de tant i tant sonar a alguns els devia ATABALAR.

El tabal, o timbal, fet normalment de fusta i de pell, és sinònim de tambor, i el timbaler és el músic que el fa sonar. El timbaler doncs, és el millor amic del graller: amb aquests dos instruments n’hi ha prou per fer la música del Toc de Castells, acompanyar el Ball de Gegants o amenitzar tota mena de festes populars.

Al País Valencià, amb tabals i tabalets acompanyen les dolçaines a fer els tocs de Muixeranga, la Dansà i d’altres tonades tradicionals.

El més gros de la família és el timbal fondo, que amb el seu retruny greu i profund atorga solemnitat a la Cobla de Ministrers. També el trobem a la Colla de Diables, on tota la música és feta només amb instruments de percussió, per tal de recrear l’ambient més similar a les Calderes d’en Pere Botero.

Si ens estàs escoltant i tens el cuquet d’atabalar el veïnat, de fer  ballar les baquetes damunt la pell tensa del timbal, i revolucionar la festa amb el teu ritme trepidant, no ho dubtis, entra a AulaTradi.Cat i posa’t en contacte amb nosaltres. Tenim el millor professor de timbal tradicional a les comarques de Girona: l’Albert de Palamós.

Sentim ara un mestre de timbalers, un dels músics més importants del país en l’àmbit de les percussions tradicionals, en Pere Olivé, formant duet amb en Jordi Mestres a la gralla, un projecte molt ben dirigit per bé que el nom del grup i del CD sigui: Deriva Errant

Enllaç a l’audio del programa de ràdio

Anuncis

El flabiol i el tamborí, dos instruments i un sol músic

El flabiol, amb embocadura de bisell, és de la família de les flautes tocades amb una sola mà.

El músic que toca el flabiol es el flabiolaire, que és una paraula composta de flabiol, i d’aire, i és que la llengua de vegades sembla que tingui música. Doncs el flabiolaire, amb l’altra mà, toca un tamborí o un bombo, i així d’aquesta manera, va marcant la força del ritme mentre xiula airós la melodia,  i el resultat és un autèntic prodigi:

una orquestra individual, d’un sol músic!

va desgranant notes per tota la plaça

i l’aire s’omple d’una màgia

capaç de fer ballar els gegants.

Tota sardana comença amb un toc de flabiol. És el toc d’atenció, el petit rossinyol infla el pit i crida: Soc aquí, soc aquí. No vol que ens en oblidem.

Perquè tenim tradició de grans flabiolaires a casa nostra: Vicenç Bou, Josep Verdaguer, que li deien Roviretes, en Quirze Perich, en Buscarons, David Miret, Carles Mas, Marcel Sabaté, Jordi León, Maties Mazarico, Pep-Toni Rubio, Cesc Sans, Joan Moliner, …  i ens aturem aquí perquè la llista es faria ineterminable.

Que el flabiol i tamborí és un instrument ben viu ens ho demostra el fet que alguns centres de primària l’incorporen amb el Projecte d’Introducció d’Instruments Tradicionals a l’Escola

A part de la seva presència en les formacions com la cobla, també el trobem en els grups de música Folk i tradicional, Cobles de tres quartans, o Xeremiers mallorquins. Fins i tot hi ha joves que han volgut situar el flabiol a l’escena del pop amb grups com “Tamborino So Obstinat”, un projecte de Folk electrònic, cançons acompanyades amb acordió diatònic, tamborino midi i bases pregravades.

Sentim veus d’ocells d’Els Francolins, en Josep Verdaguer ‘Roviretes’, interpretant el Xotis del Pare, i Tamborino So Obstinat.