Monthly Archives: febrer 2013

Avui parlarem d’acordions

Dimarts 19 de febrer

Avui parlarem d’acordions.

Hi ha tot un món d’acordions, un món de tecles i botons, un món de manxes que s’estiren i s’arronsen, un món de tango al cabaret, un món de cançons a les muntanyes i danses desenfrenades. L’acordió és molt popular, hi ha acordions de moltes menes, la petita concertina és de forma hexagonal i de vegades ens recorda aquella tonada trista dels pallassos en el circ. També hi ha acordions molt grans, que s’assemblen a un piano. El músic el du penjat, el veiem obrir la manxa, que li tapa tota la panxa, són acordions de teclat.

Però el que us volia explicar, és un acordió discret, ni gaire gros ni petitet, és de molt bon agafar i, això sí que ho té, du un vestit molt elegant: va de 21 botons. Queda clar que us parlo del diatònic, i l’acordió diatònic, és un instrument que respira, que té unes notes bufant i unes altres aspirant, i així sempre va sonant, mentre el músic va manxant.

L’Acordió diatònic el trobem per tot el món, n’hi ha que els fan a la Xina i els toquen a Palestina, al Quebec són tradició i a Luisiana en fan cançó. A Colòmbia el Vallenato, a Irlanda fan ballar reels, a Nàpols la tarantel·la, que no és un ball per llepafils. Si aneu al País Basc, sentireu la trikitixa, els músics de dos en dos: l’altre du la pandereta i va cantant la cançó. Aquí a casa nostra també sona el diatònic, ve d’antiga tradició. Sonava per les muntanyes des de l’any de la picó. Ara el toquen el jovent, a ritme de hip hop, rumbeta de la bona o sardana: el que li agrada a la gent; acompanyant les cançons, o improvisant gloses i garrotins.

Sentim Na Mercè, un tema del Disc-1 de Pomada, amb la veu clara de l’Elena Cases, l’acordió total d’en Carles Belda i el baix mític d’en xavier Batllés.

Anuncis

Sabeu què és la cornamusa?

Dimarts 12 de febrer

 Sabeu què és la cornamusa?

Veig que em mireu amb cara extranya. I una gaita?

Perquè si sabeu què és una gaita, aleshores també sabreu què és un Sac de Gemecs.

El sac de gemecs és un instrument de música que antigament animava les festes i celebracions de totes les viles i pobles de Catalunya. Molt sovint, el sac de gemecs tocava aparellat amb el flabiol, formant una cobla mínima imbatible, reforçada amb el batec contundent del tamborino.

El sac de gemecs, com l’au fènix, s’ha recuperat de les cendres de l’oblit i torna a sonar per places i escenaris del nostre país. Si t’agrada com sona i somies a tocar un sac, o coneixes algú que li abelliria, aquí a Salt hi ha una escola on se’n pot aprendre: és l’Aula de música Tradicional, o AulaTradi, situada a la ComaCros.

El sac de gemecs és cosí germà de la Xeremia mallorquina. Els Xeremiers, a Mallorca, toquen a les festes populars els tocs tradicionals i el ball de bot des de fa segles. Ho fan perquè ho han estat fent sense interrupció fins els nostres dies. És doncs una tradició viva que s’ha anat transmetent de pares a fills i que aplega un nombrós col·lectiu de músics, joves i vells, escampats per totes les viles i ciutats de Mallorca. La seva implicació en la cultura és imprescindible, com ho demostra el fet que en l’actualitat els Xeremiers han protagonitzat actes reivindicatius com cercaviles i sonades de xeremies, per defensar els drets lingüístics i nacionals davant les agressions que estan patint darrerament a les Illes

Escoltem el grup Ximbomba Atòmica, interpretant el tema que obre el disc Cabres de Plàstic: Són les Cercaviles de Muro a Orléans

La gralla és un ocell…

Dimarts 5 de febrer 2013

La gralla és un ocell semblant al corb, però molt més petit; tot el plomatge és de color negre, excepte el cap i els costats que són grisos. El bec és curt. El mascle i la femella són idèntics. És un ocell sociable i sorollós. Llança crits aguts i acostuma a viure en petites colònies.

La gralla, també és un instrument de música:

El Toc de la gralla fa que pugin els Castells, i amb el Toc de Matinades, comença la festa. Avui la gralla és molt popular. Fa 30 anys quedaven mitja dotzena de grallers vells a les comarques de Tarragona. Ara en són més de 5000 arreu del país. Actualment, la gralla s’ensenya a les Aules de Música Tradicional, i fins i tot algunes escoles de música, ja no la consideren la ventafocs dels instruments musicals, i la incorporen a les seves aules.

La gralla no té al Principat, la presència als escenaris del rock, que ha assolit la seva cosina ‘La dolçaina’ al País Valencià, on el màxim exponent s’anomena Obrint Pas. Tanmateix, tres gralles desinhibides, acompanyades d’un timbal brincadeiro, s’han colat a la darrera final dels Premis Enderrock i s’han emportat el cobejat guardó S o n s de la Mediterrània.

Roger Andorrà i Roger Aulet (a les gralles) Pol Ducable (a la tarota) i Ferran Samper (al timbal) és a dir Els Laietans, es declaren com el PRIMER GRUP DE GRALLES 2.0 DEL MÓN, amb l’objectiu de renovar l’àmbit graller català i difondre’l molt més enllà de la música tradicional.

Tornem per acabar, a la gralla ocell: Les gralles es congreguen, sobretot a la tardor, formant grans esbarts, per passar la nit al bosc, o en els parcs, de les ciutats.

Escoltem, Els Laietans, interpretant, El Patumaire

 http://www.myspace.com/music/player?sid=88126962&ac=now